Física i Química Neus Heras

Rosalind E. Franklin (1920-1958) va ser la primera persona que va reconèixer una forma d'hèlix a la molècula de DNA. Col·laborava amb M. Wilkins. El treball de Franklin va arribar fins a J. Watson i F. Crick, que van determinar l'estructura de doble hèlix de la molècula de DNA. Wilkins, Watson i Crick van rebre el premi Nobel de Fisiologia i medicina l'any 1962. Franklin ja havia mort de càncer. Aquest "oblit" en la concesió del premi Nobel és una de les injustícies més grans de la història d'aquests guardons. Aquí teniu un Draw My Life de Rosalind E. Franklin:   https://youtu.be/4Ap2I3UpFMk

Deixant a banda el "avorrit" temàri que heu de memoritzar sobre La Taula Periòdica durant la classe, aquí teniu un video on es nombren algunes curiositats sobre els elemants que formen la taula. Espero que us agradi! https://youtu.be/yKPl8C1busI

Com ja sabeu Dmitri Mendeléyev era el denominat "Pare de la Taba Periòdica" donat a que a l'any 1870 va publicar la primera taula dels elements químics. Els va ordenar segons la seva massa atòmica i agrupar d'acord amb es seves propietats. La va anomenar: " Taula periòdica dels elements" perquè les propietats dels elements es repetien cada cert nombre d'elements. Però no estem aquí per parlar sobre la taula periòdica si no per anomenar 7 curiositats de la vida d'aquest important personatge: Va ser el menor dels seus germans. La Universitat de Moscou el va rebutjar. Va tenir tuberculosis, raó per la qual es va mudar. Va ser Bígam. Quasi va guanyar un premi Nobel La idea de la taula periòdica se li va ocórrer en un somni. La taula periòdica no va ser la seva única aportació a la Física.

Marie Skłodowska Curie va nèixer a Varsòvia , Polònia, 7 de novembre de  1867 va ser una físicai química polonesa, pionera en els primers temps de l'estudi de les radiacions; ella va ser la primera a emprar el terme Radioactivitat. Va rebre el Premi Bobel de Física el 1903, juntament amb el seu marit, Pierre Curie, i Henri Becquerel, pels seus descobriments en el camp de la radioactivitat. L'any 1911 va rebre el Premi Nobel de Química per l'aïllament del radi pur.  Draw My Life de Marie Curie:    https://youtu.be/3tuWzjaQuA4

El 6 i el 9 d'Agost de 1945, es van produïr dos bombardejos atòmics a dues poblacions: Hiroshima (6) i Nagasaki (9). Va ser Harry S. Truman qui era en aquell temps el president dels Estats Units, va prendre la iniciativa amb resposta a que els dirigents japonesos ignoressin la Declaració de Potsdam (reunió duta a terme a Potsdam, Alemanya (prop de Berlín) entre el 17 de juliol i el 2 d'agost de 1945). El nombre de morts és difícil de precisar i només se n'han pogut fer estimacions.  El Departament d'Energia dels Estats Units ha donat la xifra de 70.000 persones a Hiroshima i de 40.000 persones a Nagasaki que van morir instantàniament, però afegint-hi les morts com a conseqüència de diversos tipus de càncers i altres patologies, les bombes van matar a 160.000 persones a Hiroshima i 80.000 a Nagasaki cap al final de 1945. Al llarg dels anys següents molts milers de persones més van morir per malalties provocades per l'exposició a la radiació. Després de la Prime

Aquí hi ha alguna informació sobre la Teoria Cinètica dels gasos. Per a més informació addicional podeu recórrer als links a sota de cada extracció d'informació. Considera que són formats per partícules diminutes (molècules), independents, perfectament elàstiques, dotades de moviment continuat i que xoquen entre elles i amb les parets del recinte que les conté. A cadascuna d’aquestes hom pot aplicar les lleis de la mecànica clàssica i obtenir, així, expressions macroscòpiques que permeten de determinar la pressió, l’energia interna i les calors específiques dels gasos. https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0090601.xml   La teoria cinètica molecular o teoria cineticomolecular de la matèria és una teoria física que explica el comportament i propietats macroscòpiques de la matèria a partir d'una descripció estadística dels processos moleculars microscòpics. En altres paraules, explica les propietats i el comportament dels diversos estats d'agregació de la mat